""El món de muntanya", no cal dir-ho, és un dels temes més tractats per Maria Barbal, sobretot en la seva primera etapa narrativa: concretament el Pallars, d'on és filla i on va viure tota la infantesa i l'adolescència. Tret del primer conte, la resta pertanyen al llibre La mort de Teresa (1986), que és el que millor dibuixa aquest món amb tota la seva bellesa i, també, amb totes les renúncies i sacrificis. El món de muntanya hi és vist des de diferents perspectives, però normalment des de la individualitat, i s'hi tracten temes com el despoblament o les migracions a ciutat, amb actituds de fermesa i d'anar contracorrent com la que manifesta el protagonista de "Jo em quedo". En tres pàgines Barbal ens retrata un fenomen tristíssim de desequilibri territorial, que va representar indefectiblement una sagnia per al territori: l'empobriment i l'abandonament del paisatge i la pèrdua d'un món tan bell com necessari. Tota una injustícia! El món de la muntanya no se'ns presenta com un món idealitzat, ans el contrari, com un univers fet de soledat, de vegades impossible d'afrontar, com ho és per al Bep i la seva tràgica decisió a "Pastor de professió". Amb el despoblament, es perd un món ric de tradicions que, de vegades, lluny d'igualar-nos, ens fa conscients de les diferències. A "Ninou" moltes il·lusions depenen només de la generositat d'altri, per família que sigui. En aquest entorn no hi falten elements com la incomunicació entre germans a "Bella, bruixa i estimada", o les supersticions, les rancúnies i el voler justicier a "La novena"."

Carme Arenas