GLOSSOLÀLIA.-1 f. [RE] Carisma propi del cristianisme primitiu consistent a expressar-se en un llenguatge inintel·ligible per als oients o, fins i tot, per al parlant.
2 f. [PS] Llenguatge inintel·ligible expressat en determinats estats hipnòtics i en processos psicòtics.

 

ESBALAIDAR.- adj. [LC] Que esbalaeix. ESBALAIR.- 1 v. tr. [LC] Deixar estupefacte. Ell fou esbalaït per les paraules del missatger: mai no hauria cregut una traïdoria com aquella.
2 intr. pron. [LC] Restar estupefacte. Va fer un crit que tots els qui el sentiren van esbalair-se.

 

DELIQÜESCÈNCIA.- f. [LC] [FIF] [IQ] Propietat que tenen certs cossos d’absorbir la humitat de l’aire i dissoldre-s’hi.

 

ÀPEX.- 1 m. [LC] Extrem superior d’alguna cosa. L’àpex d’una fulla.
2 m. [FIA] Punt de l’esfera celeste cap a on es dirigeix, en el seu moviment al voltant del centre de la Galàxia, el Sol.
3 m. [FL] Diacrític posat sobre una lletra, com per exemple l’utilitzat en les inscripcions llatines per a indicar una vocal llarga.
4 m. [BO] àpex vegetatiu Punt vegetatiu.

 

SUBSUMIR.- v. tr. [FS] Considerar (un objecte, un individu) comprès en un conjunt, en una categoria.

 

MÈNADA.- f. [AN] Dona seguidora del déu grec Dionís i partidària del seu culte.

 

BORRENA.-f. [SP] Relleu de la sella que fa que el genet no rellisqui endavant o endarrere.

 

DRÍADA.- 1 f. [AN] Nimfa dels boscos.
2 f. [BOS] [LC] Mata de la família de les rosàcies, de tiges procumbents, fulles fistonades, tomentoses pel dessota, i flors blanques i vistoses, que creix als roquissars i prats ventosos de les terres àrtiques i de l’alta muntanya (Dryas octopetala).

 

ESQUERDILL.-m. [LC] Fragment que es desprèn d’un cos dur en esquerdar-se, en esberlar-se.

 

XICOIRA.- 1 f. [AGA] [BOS] [LC] Herba de la família de les compostes, laticífera, de tija molt ramosa, de fulles pinnatipartides, les basals en roseta, les caulinars de base abraçadora, i capítols blaus amb totes les flors ligulades, pròpia dels sòls calcigats i més o menys humits, l’arrel de la qual ha estat emprada per a substituir i per a falsificar el cafè (Cichorium intybus)
2 [AGA] [BOS] xicoira amarga Xicoira 1.
3 f. [BOS] Xicoira d’una varietat cultivada, de fulles apinyades, generalment morades, que es mengen en amanida (Cichorium intybus var. foliaceum).

 

CABIRÓ.- m. [LC] [AQ] [IMF] Biga petita o mitjana que forma el pendent de la teulada i suporta els llistons.

 

TORTUGADA.- f. [LC] [AQ] Canaló fet de teules o tortugues que es posa al capdavall i tot al llarg d’una teulada per a rebre’n l’aigua i conduir-la a una canonada.

 

AIGÜES SOMES.- adj. [LC] De poca fondària. Aigües somes. Un pou som.

 

CREDENÇA.- f. [LC] [ED] Tauleta, prestatges, armariet, on es posen els objectes que es volen tenir a mà per al servei de taula, de l’altar, etc.

 

CONFLAGACIÓ.- 1 f. [LC] Abrandament general.
2 f. [LC] [DE] Fet d’entrar en lluita diferents pobles, nacions i estats.

 

PERSPICU.- 1 adj. [LC] Clarament comprensible, no obscur ni ambigu. Un raonament perspicu.
2 adj. [LC] Que s’explica amb claredat. Un orador perspicu.

 

PLÈTORA.- 1 f. [MD] Excés de sang o d’altres líquids en el cos o en una part d’ell.
2 f. [LC] Sobreabundància . La plètora demogràfica. Una plètora de felicitat.

 

UXORICIDI.- m. [LC] Mort donada a una dona pel seu marit.