CASSETÓ

Cassetó (del llatí capsa, arca, calaix) és un terme arquitectònic que designa cadascun dels adorns buits geomètrics (com quadrats, rectangles o octàgons) que es disposen en forma regular (semblant a un tauler d'escacs) en un sostre o en l'interior d'una volta, formant part d'un enteixinat.

És una tècnica ja utilitzada a l'antiguitat clàssica. Un exemple típic es dona al Panteó d'Agripa o a la Basílica de Maxenci. Posteriorment, es va posar de nou de moda, principalment, durant el Renaixement i el Barroc i més tard al Neoclassicisme.

Observant un sostre o una cúpula que conté cassetons, sovint fa l'efecte que està travessat per bigues o motllures que s'entrecreuen en les cantonades.

Aquesta estructura no només està justificada per raons estètiques, sinó que els cassetons poden utilitzar-se a més per reduir el pes d'una cúpula, com en el cas del Panteó de Roma.[1] Els cassetons solen estar decorats per exemple amb típics rosasses i fins i tot pintats com a trompe-l'oeil.

​

“Per tal que el nebot pogués estudiar tranquil, passar en net els apunts i repassar amb els companys, li va llogar un pis amb dues sales. La d’hivern tenia dues llars de foc, columnes corínties, cassetonat i pintures al fresc a la moda del XIX. La d’estiu, una galeria amb hivernacle i un pati amb arbres i una font”.